Burner – No One Is Coming To Save Us
Els de Londres sud obren amb 7:45 i tanquen amb 7:39 en un disc que fins ara hauria anat de dret: el segon llarg de Burner canvia la ràfega per l’atmosfera i se’n surt.
Radar de Novetats Discogràfiques
Deathchant – KOVA
El quart disc dels de Los Angeles porta el nom d’un amic mort, i els divuit minuts finals són el millor que han gravat mai: «Ruin», «Forgiveness» i un «Requiem» d’un minut i tres quarts.
Godflesh – Decay
Sis talls sortits de les mateixes sessions que «Purge» i sense ni una escletxa: el desè disc de Godflesh acaba amb onze minuts i mig de soroll que s’endú una quarta part del disc.
Frank London – Touzle Your Kurchy
London porta la música de pífan i tambor del segle XVIII a un carreró del Lower East Side: vuit peces de domini públic gravades en una sola sessió, amb tuba, violí i washboard.
Stephanie Borgani – Mímica: Música para Quatro Instrumentos
Dues veus i dos saxos, sense secció rítmica ni cap instrument harmònic: el debut de la cantant de São Paulo són trenta-set minuts de contrapunt escrit i improvisat a parts iguals.
Wesley Stace – One Last Heist
Stace deixa el folk-rock i es passa al groove dels discos de CTI: onze cançons arranjades amb David Nagler, del mambo a la samba, gravades a l’Studio 1935 de Filadèlfia.
Stefano Panunzi – Caravaggio
Dues hores i mitja, vint-i-quatre talls i més de vint convidats (Torn, Bowness, Travis, Jakszyk, Edwin) per a un doble on Panunzi deixa els seus propis teclats fora del focus.
Mantra Machine – Echoes Forest
Sis talls i trenta-quatre minuts de psicodèlia instrumental neerlandesa, amb Mellotron nou a la formació. Construeix bé durant dos terços i s’acaba amb presses.
Juzz – Juzz II
El segon disc del grup de Pontevedra: jazz rock polit i melòdic, amb un solo de guitarra a la manera de Metheny al centre del tall llarg i poca cosa que el contradigui.
Peninsula – Revelation Space
Tres improvisacions de desembre del 2024 muntades en peces de quinze, catorze i dinou minuts. El quartet escocès posa la bateria al davant i deixa els sintetitzadors de fons.
Henry Threadgill – Cut You Where You Was
Deu talls i trenta-sis minuts amb Zooid: un que passa dels dotze i cinc que no arriben als dos. La tuba de Jose Davila torna a portar el greu, i el final es desfà en apunts.
Celeste – Prince Of One Day
Els set talls del debut del 1976, amb les mateixes bases i les mateixes durades, tornats a cantar en anglès per Siobhán Owen. Una porta d’entrada còmoda i poca cosa més.
Alessandro Florio – Controra Avenue
El guitarrista italià torna al trio amb orgue Hammond i hi fa passar dues cançons napolitanes clàssiques: quaranta-un minuts de calma de migdia i poc material propi.
Mike Catalano – A Trio Affair
El pianista tanca en seixanta-sis minuts una trilogia començada el 1989, amb Steve Gadd, Eddie Gomez i Randy Brecker repartint-se onze temes entre Nova York i el Brasil.
Hibushibire – Phantom Fuzzy Exotica
Cinc talls i trenta-set minuts del quartet d’Osaka, amb una cançó tradicional occitana de tretze minuts com a peça central del disc.
Square Wild – Otherling
Onze temes de debut del quintet de Manchester, que passen del vodevil al punt de NWOBHM sense demanar permís: energia de sobres i cap fil que travessi el disc sencer.
Paul Yonemura – First Flight Home
Una cinta de demostració del 1984 que va acabar en vinil el 1985 i que ara arriba en digital amb dues peces recuperades de Rick Helzer i els convidats Kim Richmond i Mary Fettig.
Las Instancias – Las Instancias
Debut del trio argentí de Shantala Ferreyra, Fermín Suárez i Gonzalo Goicoechea: clarinet, contrabaix i bateria entre el tango, la improvisació lliure i un deute amb Monk.
ESP Project – Extra Sensory Perception
Tony Lowe, Peter Coyle i Mark Brzezicki tornen a coincidir en set peces de progressiu melòdic, impecablement produïdes i gairebé totes tallades pel mateix patró.
Amour – The Space Before the T of Time
Dues peces i vint-i-dos minuts del trio instrumental de Namur: quinze minuts de rock progressiu amb pols llatí i un «Setsubun» que no para de canviar de tempo.
Remote Viewing – STATE VIOLENCE
Set talls i quaranta minuts de sludge sorollós des de Londres, amb violoncel i guitarra acústica al mig de «HUMAN RIGHT$». Quart disc del grup, publicat per Human Worth.
Todd DelGiudice – Mas Alto
Saxo alt, contrabaix i bateria, sense cap instrument que fixi els acords: set contrafactes i tres estàndards en el format més despullat del jazz, gravats amb dos bateries diferents.
Krallice – Scour Order
Vuit talls i seixanta-tres minuts de black metal d’avantguarda, amb Colin Marston altre cop a la producció. El primer llarga durada dels novaiorquesos des d’«Inorganic Rites».
Pete Roth Trio – Group Chat
Bill Bruford, Pete Roth i Mike Pratt en directe: nou peces gravades entre el final del 2025 i el principi del 2026, amb Dvořák desmuntat i un «Summertime» que costa de reconèixer.
Arthur Brown – Nature
Vuit talls i trenta-cinc minuts amb Dan Smith als comandaments electrònics. Als vuitanta-quatre anys, Arthur Brown torna al cabaret dislocat de sempre amb un disc més curt del que acostuma.
Josh Berman Trio – Everybody Else’s Life, Too
Cornetí, contrabaix i bateria gravats en directe al Constellation de Chicago. Josh Berman hi torna al trio que ja va provar el 2015, amb el bop sempre a mà i el risc ben acotat.
L’eveil – Wars of Abstraction
Quaranta-un minuts de guitarra acústica sola, sense capes ni efectes. Matthew Nichols hi porta el fraseig del metal a quatre peces de deu minuts i de vegades li falta aire.
Pattern-Seeking Animals – Grimalkin
Sisè disc en sis anys del quartet de Ted Leonard i John Boegehold, amb metalls, corda i una balada de piano nu. La forma és impecable i el final es queda curt.
Blueneck – Moonlighting
Deu anys, la malaltia del productor, la pandèmia i un ictus enmig de les veus. El sisè dels Blueneck són vuit talls de piano, electrònica i guitarres que van de la foscor a la llum.
Warren Haynes – Dreams & Songs: A Symphonic Journey
Setze cançons dels Allman Brothers, Gov’t Mule i els Grateful Dead amb els seixanta-quatre músics de l’Asheville Symphony, gravades el 2019. L’orquestra guanya on hi havia jam.
Raphael Weinroth-Browne – Empyrean
Quaranta-quatre minuts fets només amb un violoncel acústic, pedals i bucles: el violoncel·lista de Leprous s’hi fa la percussió, el baix i la melodia tot sol.
Blood Red Shoes – Stay Lonely
El setè disc del duo de Brighton, escrit i produït per ells sols, alterna garatge i sintetitzadors. El 3 d’octubre el presenten a Razzmatazz 2 de Barcelona.
Beck – Ride Lonesome
El quinzè disc de Beck continua la via oberta a «Sea Change»: dotze talls de corda i acústica, mesclats per Nigel Godrich, que avancen gairebé sempre al mateix pas.
Green Carnation – A Dark Poem, Part III: The Messiah Complex
Els noruecs tanquen la trilogia sobre l’«Ophélie» de Rimbaud amb quatre talls, i disset dels trenta-vuit minuts els toca una orquestra simfònica sense la banda.
Boy Harsher – Get Mean
El primer disc de Boy Harsher per a Atlantic Records converteix la seva pròpia ruptura sentimental en dotze talls que van del dark synth-pop al western.
This Is Lorelei – The Singer in My Band
Nate Amos (Water From Your Eyes) publica «The Singer in My Band» sota el nom This Is Lorelei: pop americà escrit a trossos, des d’una furgoneta de gira.
Russian Circles – Nine
Novè disc de Russian Circles, «Nine», produït per Kurt Ballou: post-metal instrumental fet a consciència, sense sorpreses però sense fissures.
Lonely Robot – An Ending
John Mitchell tanca el cicle de Lonely Robot amb «An Ending», sisè i últim disc de la saga de l’Astronauta, amb Craig Blundell a la bateria.
SUBMASQ – Spirit Animal
Setè disc d’SUBMASQ (abans Subterranean Masquerade): metal progressiu israelià amb oud, bouzouki i un solo convidat de Ron «Bumblefoot» Thal.
Ølyp – I(m)MORTAL
Debut instrumental del duo francès Ølyp: post-metal atmosfèric per parlar de crisi ecològica sense dir ni una paraula, amb un quartet de corda convidat.