Soft Machine
Soft Machine, el grup fundador de l’escena de Canterbury i pioner de la fusió entre rock i jazz al Regne Unit.
Jazz
Jazz, en català: discos, concerts i figures del gènere, des dels segells històrics fins als projectes actuals que continuen ampliant el llenguatge de la improvisació. Tótum Revolútum Press hi dedica ressenyes i cobertura de concerts a Catalunya amb la mateixa atenció que al rock progressiu i el metal.
Caravan
Caravan, un dels grups fundadors de l’escena de Canterbury.
Mahavishnu Orchestra
Mahavishnu Orchestra, el grup de John McLaughlin que va definir el jazz-fusió elèctric dels setanta.
Gong
Gong, el grup de Daevid Allen i la seva mitologia pròpia del «Planeta Gong», entre el Canterbury i el krautrock.
Focus
Focus, el grup neerlandès que va convertir un tema instrumental amb iodles, «Hocus Pocus», en un èxit internacional, i el guitarrista, Jan Akkerman, votat millor del món per davant de Clapton i Hendrix.
Magma
Magma, el grup que Christian Vander va crear al voltant d’un idioma inventat i una mitologia de ciència-ficció pròpia, i que va acabar donant nom a tot un gènere: el zeuhl.
The Bad Plus toquen per última vegada al desembre, vint-i-sis anys i divuit discos després
Reid Anderson i Dave King ho van anunciar al gener i tanquen amb una residència al Dakota de Minneapolis. Anderson vol fer música electrònica; King té discos acabats per treure el 2027.
Jazz Out of Norway – 12th Set 2026
La dotzena entrega del recull amb què Noruega exporta el seu jazz: trenta-sis talls, tres hores i un llibret de setanta-nou pàgines. Un mapa excel·lent amb un problema de format.
Jim Snidero dedica «House of Trane» a la casa de Dix Hills on Coltrane va escriure «A Love Supreme»
Savant el publica el 30 d’octubre, l’any del centenari de Coltrane. Els temes porten el nom de racons concrets de la casa: l’escala, l’estudi del soterrani i un vitrall.
Dave Holland publica la primera caixa de la seva carrera, «Freedom Call», un dia després de fer vuitanta anys
Sis LP o tres CD de directes inèdits de tres formacions seves: el Sextet, el Quintet i Prism. Surt el 2 d’octubre per Edition Records.
Ekep Nkwelle – Caged Bird
El primer disc de la cantant de Washington Ekep Nkwelle obre amb un himne de gòspel i es construeix sobre repertori d’altri, d’Abbey Lincoln a Pharoah Sanders, amb dos pianistes diferents.
James Gordon Williams – Falling to Rise Again
El pianista i teòric James Gordon Williams torna vint-i-dos anys després del seu primer disc, amb Terri Lyne Carrington coproduint i a la bateria: vuit peces gravades en dos dies del gener del 2024.
The Solomon Gundy Band – Hancestry
El debut del trompetista Sean Corby ajunta jazz de la diàspora, sound system i improvisació en nou talls, amb Courtney Pine i Julie Dexter convidats i Ashley Slater a la mescla.
Sarah D’Angelo – You Are There
Veu i piano i vuit cançons d’altri, de Stevie Wonder a Monk: el duo de Sarah D’Angelo i Rick Roe firma trenta-sis minuts d’una sola temperatura, i el títol convida una comparació incòmoda.
Martín Iaies – People, Places
El guitarrista argentí instal·lat a Graz escriu vuit peces per a gran conjunt i convida Klaus Gesing a tres. Challenge Records publica un disc de molt color harmònic i temperatura constant.
Hilary Geddes – Redleaf
El segon disc de la guitarrista australiana arriba cinc anys després de Parkside, amb el mateix quartet: vuit peces i quaranta-sis minuts on la frase deixa lloc sovint a l’atmosfera.
Espen Eriksen Trio – Almost There
El trio noruec torna a gravar sol per primera vegada des del 2020, sense el saxo d’Andy Sheppard: vuit cançons, trenta-cinc minuts i cap tall que passi dels 5:03.
Michael Moss reuneix cinc dècades de música en una caixa de quatre CD, «Quantum Butterfly», que surt l’1 de novembre
Més de quatre hores repartides en quatre volums: el combo ROOTS to SHOOTS, una peça de cambra de dinou minuts i una excursió electroacústica de vint-i-cinc.
Kevin Sun – Kevin Sun, I
Vuit talls de quartet amb un «Countdown» de Coltrane desmuntat per post-producció i versions de Sakamoto i d’una banda sonora de Dark Souls. El saxofonista publica dos volums el mateix dia.
Alberto N. A. Turra – The TAAN Trio walks the Major Arcana walk
Vint-i-dues peces per als vint-i-dos arcans majors del tarot, en el seu ordre: el guitarrista milanès publica a Ropeadope SUR una hora i mitja de música per a trio i corda.
El club Ronnie Scott’s ocupa el Barbican el 28 de gener del 2027, el dia que el seu fundador hauria fet cent anys
«Ronnie Scott’s 100th Birthday: A Celebration In Concert» aplega els All Stars del club amb Mica Paris, Curtis Stigers i Omar Puente.
Jason Kruk – Beyond the Veil
Dotze talls amb Wayne Krantz, Adam Rogers i Michael League repartits un per tema: el segon disc del bateria Jason Kruk en disset anys, amb forma de suite i vint-i-tres minuts de massa.
Ulysses Owens Jr. and Generation Y – Kind of Grunge
Dotze cançons del grunge de Seattle arranjades per a sextet de hard bop, amb un final que no és grunge: la tonada de Lead Belly que Nirvana va fer famosa a l’Unplugged.
Amalie Dahl’s Dafnie – Live at Kafé Hærverk
Quaranta-dos minuts en quatre talls, gravats en un club d’Oslo: el grup de la saxofonista Amalie Dahl amb la pianista sueca Lisa Ullén de convidada.
Matt Wilson’s Good Trouble – Love Is The Whole Thing, We Are Only Pieces
El sextet del bateria Matt Wilson torna dos anys després amb deu talls que barregen Andrew Hill, Tom Petty i Bacharach, i un cor de familiars cantant el títol.
Wadada Leo Smith – Constellations And Hemispheres
Cinc peces gravades entre el 2017 i el 2022 amb quatre formacions diferents i muntades després com un collage. Al centre, una suite de vint-i-dos minuts que va del trio a l’octet.
Jon Lloyd Quartet – Anima
Onze composicions del saxofonista britànic amb el mateix quartet d’«Earth Songs»: espais oberts, poques notes i un «Winter Light» final de gairebé onze minuts.
Mark Guiliana – BEAT MUSIC 2.0
Set anys després, el bateria torna al seu projecte electrònic amb vuit talls de títol trencat. Quan la capa retro s’aprima, el disc s’enlaira; quan mana, es queda en exercici.
Frank London – Touzle Your Kurchy
London porta la música de pífan i tambor del segle XVIII a un carreró del Lower East Side: vuit peces de domini públic gravades en una sola sessió, amb tuba, violí i washboard.
Stephanie Borgani – Mímica: Música para Quatro Instrumentos
Dues veus i dos saxos, sense secció rítmica ni cap instrument harmònic: el debut de la cantant de São Paulo són trenta-set minuts de contrapunt escrit i improvisat a parts iguals.
Juzz – Juzz II
El segon disc del grup de Pontevedra: jazz rock polit i melòdic, amb un solo de guitarra a la manera de Metheny al centre del tall llarg i poca cosa que el contradigui.
Henry Threadgill – Cut You Where You Was
Deu talls i trenta-sis minuts amb Zooid: un que passa dels dotze i cinc que no arriben als dos. La tuba de Jose Davila torna a portar el greu, i el final es desfà en apunts.
Alessandro Florio – Controra Avenue
El guitarrista italià torna al trio amb orgue Hammond i hi fa passar dues cançons napolitanes clàssiques: quaranta-un minuts de calma de migdia i poc material propi.
Mike Catalano – A Trio Affair
El pianista tanca en seixanta-sis minuts una trilogia començada el 1989, amb Steve Gadd, Eddie Gomez i Randy Brecker repartint-se onze temes entre Nova York i el Brasil.
Torna el CD de «Vital Spark», el disc amb les últimes peces que va escriure Kenny Wheeler
El disc de Dave Holland, Norma Winstone i el London Vocal Project havia sortit el febrer. La reimpressió del CD es va posar a la venda el 22 de setembre.
Paul Yonemura – First Flight Home
Una cinta de demostració del 1984 que va acabar en vinil el 1985 i que ara arriba en digital amb dues peces recuperades de Rick Helzer i els convidats Kim Richmond i Mary Fettig.
Las Instancias – Las Instancias
Debut del trio argentí de Shantala Ferreyra, Fermín Suárez i Gonzalo Goicoechea: clarinet, contrabaix i bateria entre el tango, la improvisació lliure i un deute amb Monk.
Todd DelGiudice – Mas Alto
Saxo alt, contrabaix i bateria, sense cap instrument que fixi els acords: set contrafactes i tres estàndards en el format més despullat del jazz, gravats amb dos bateries diferents.
Pete Roth Trio – Group Chat
Bill Bruford, Pete Roth i Mike Pratt en directe: nou peces gravades entre el final del 2025 i el principi del 2026, amb Dvořák desmuntat i un «Summertime» que costa de reconèixer.
Josh Berman Trio – Everybody Else’s Life, Too
Cornetí, contrabaix i bateria gravats en directe al Constellation de Chicago. Josh Berman hi torna al trio que ja va provar el 2015, amb el bop sempre a mà i el risc ben acotat.