Leoni Jane Kennedy – Synthetic
Debut de la guitarrista britànica que Brian May i Roger Taylor van becar als divuit anys: set cançons rodades en directe durant anys, amb l’Hammond de «Sloe» i la guitarra gairebé sempre fent de base.
Radar de Novetats Discogràfiques
NeBeLNeST – Saalfelden 2007
L’últim concert dels francesos, gravat al festival de Saalfelden l’agost del 2007 i publicat per Cuneiform divuit anys i mig després. Mel·lotrons, saxo i un baix de lògica zeuhl.
V.V. Lightbody – Period Piece
Trenta-sis minuts per a deu cançons i el primer disc que la flautista i cantant de Chicago produeix ella mateixa. Vuit de les deu no arriben als quatre minuts.
David Bode – Live at the 2026 New Orleans Jazz & Heritage Festival
Vint-i-dos músics a la carpa de WWOZ del Jazz Fest, vuit arranjaments i cinc pistes que no són música. Bode hi porta Garrett, Buckley, Coltrane i Radiohead.
Sarah Pillow – Wanderer
Tres peces de Mingus, una de Gismonti, una de Metheny i Mays, una de Corea. El repertori és la decisió forta d’un disc que ha partit la crítica en dos.
Kevin Fort & Andy Brown – Chiaroscuro
Un duo de piano i guitarra de Chicago que declara el model: «Undercurrent», de Bill Evans i Jim Hall. Quatre originals, quatre estàndards i quaranta-set minuts.
Ivo Perelman, Elliott Sharp & Cyro Baptista – Triacontagon
Seixanta-set minuts d’improvisació lliure a tres bandes, gravats a Brooklyn l’octubre del 2024. De les sis peces, només una comença pel saxo de Perelman.
Brand X – Theory of Nothing: Recorded Live 1977
Les cintes del concert nord-americà del 1977 van sortir de les golfes de Robin Lumley i Percy Jones les ha remasteritzades. Dos discos, deu peces i el públic al mig.
Justin Pierce – Sway
Un quintet de Dallas debuta amb deu estàndards girats cap al Carib i cap a Nova Orleans. Set dels deu els canta Ashley Pierce i només tres són instrumentals.
Space Ghost – Back From Reality
Cinc anys de feina a estones per a quaranta-dos minuts d’ambient i downtempo fets a Oakland, amb les pantalles d’arrencada de la PlayStation 2 com a model declarat.
Supereon – Phase I
Un trio noruec que improvisa a partir d’una cèl·lula rítmica. El disc s’obre amb la primera cosa que els tres van gravar junts, amb cascavells accionats amb el peu esquerre.
The Mimas Paradox – Resonance
Debut d’un duet de Budapest: trenta-set minuts de prog electrònic sobre un viatge en solitari pel sistema solar. Hi ha baix tocat en un tall de vuit.
Tinariwen – Hoggar
El desè disc dels tuaregs, amb José González i la sudanesa Solafa Elyas convidats. Ibrahim Ag Alhabib i Abdallah Ag Alhousseyni hi canten junts per primera vegada en trenta anys.
Masayo Koketsu & Nava Dunkelman – Veins of Rain
Un duet d’alt i percussió gravat el primer dia que les dues músiques es van veure la cara. Quaranta-sis minuts amb nou títols japonesos de pluja, gebre i rosada.
Floating Points & San Francisco Ballet Orchestra – Mere Mortals
Catorze moviments i una hora de ballet sobre el mite de Pandora, amb Sam Shepherd tocant els sintetitzadors en directe dins de l’orquestra del San Francisco Ballet.
Azar Lawrence – Turn the Music Up
El tenor de 73 anys torna a gravar les peces dels seus dos primers discos amb un septet i quatre convidats. Cinquanta minuts, set talls i una densitat que es paga.
Christopher Lucas Wilson Trio – Wilson’s Way
Trenta-vuit minuts de trio de piano gravats a Chicago: cinc peces pròpies, dos estàndards i una ranxera de José Alfredo Jiménez a piano sol.
The Crystal Teardrop – Love You More
Dotze cançons gravades en directe a l’estudi, amb sitar elèctric, swarmandal i orgue Hammond. El segon disc del quintet de Stoke-on-Trent surt a Popclaw.
Tu-Ner – Rendezvous Rodeo
El segon directe de Tu-Ner: setanta-set minuts gravats en una sola nit a Vermont. De les onze peces, tres són de King Crimson i només quatre són del trio.
Sharp Little Bones – Step Up! Get Down!
Setanta minuts del trio de la casa del Peggy’s Skylight de Nottingham amb Tony Kofi al tenor: Rhodes, baix, bateria i una idea molt clara de com s’ha de moure un groove.
Jespfur – Iftangible
Deu talls i trenta minuts d’electrònica, lo-fi i shoegaze sobre no tenir casa. Jesper Vervoort diu que el disc li anava construint la casa mentre el feia.
Deafheaven – At Work in the Fields of the Bomb
Tres talls, vint-i-tres minuts i un final de dotze minuts i quaranta-set. L’EP sorpresa amb què Deafheaven s’acosten més al black metal del que havien fet mai.
Wolfbrigade – Howl from Underground
Dotze talls en trenta-un minuts, el dotzè disc, i el primer en una dècada que no es produeixen ells mateixos: Lawrence Mackrory els ha afilat el crust sense endolcir-lo.
RAM – Against
Onze talls i quaranta-dos minuts set anys després de «The Throne Within». Els suecs deixen la metafísica i es posen a parlar de qui aguanta pressió fins que diu prou.
Greta Van Fleet – Palace for the People
Tretze talls i cinquanta-vuit minuts tres anys després d’«Starcatcher», amb Mike Elizondo a la producció. El disc on la banda es defensa de l’acusació de no haver canviat i no acaba de desmentir-la.
Science Fair – Sugar in the Morning
Anna Ueland desa els sintetitzadors i la veu i es posa al piano amb un quintet noruec de trombó i saxo tenor. Nou talls, i el primer és una versió de Mort Garson.
Møster! – Bolts
Cinc talls i quaranta minuts gravats en quatre dies al Duper Studio: el setè disc del quartet de Bergen, amb dos membres de Motorpsycho a la guitarra i la bateria.
Ran Blake – Voices
Dinou peces de piano sol, de Puccini a Al Green passant per «You Are My Sunshine»: el pianista de Springfield, que té noranta-un anys, grava per a Tzadik.
Labor of the Negative – The Triumph of Time and the Disillusioned
Black metal amb un instrument de vent improvisant-hi a dins: sis moviments d’«Epoché», un interludi encaixat entre el quart i el cinquè, i trenta-quatre minuts en total.
Drowning Steps – The Bravery of a Tireless Mind: Book One
Cinc talls i trenta-set minuts del duo brasiler, amb una obertura de quinze minuts i quaranta-nou segons i tres de les cinc cançons cantades per convidats.
Stick Men – Let’s THRAK Again
El primer disc d’estudi del trio en deu anys va dedicat al «THRAK» de King Crimson i surt en dues mescles senceres, amb el mateix material i dos ordres de talls diferents.
Krupka Trio – Hymns in a Jazz Mood Vol. 3
Dotze himnes noruecs arranjats per a piano, saxo i contrabaix, sense bateria: el tercer volum d’una sèrie que el trio d’Ulf Krupka va obrir el 2014.
Gustavo Viríssimo – Reflexos
El primer disc del guitarrista de Porto Alegre: vuit temes de frevo, baião i samba tancats en dues a sis preses, amb una acceleració no prevista que s’ha quedat al disc.
Co Streiff – Russ Johnson Quartet – Oracle
Onze dies de gira europea del 2023 editats en sis talls: un quartet sense cap instrument d’harmonia, amb Gerry Hemingway a la bateria i un bloc central de setze minuts.
Giant Sky – III
Erlend Aastad Viken, de Soup, tanca la trilogia de Giant Sky amb vuit talls gravats el 2024 i una guitarra de Stuart Braithwaite, de Mogwai, al tema final.
Mother of Millions – T
Set anys sense teclista i un disc contra la guerra amb versos de Whitman, Dickinson, Elitis i Ritsos: els atenesos omplen el buit amb corda, cor i paraula dita.
The Fierce and the Dead – Regional Theatre
El cinquè disc dels londinencs és el primer amb teclista de ple dret: deu cançons que no arriben als quaranta minuts i que canvien el desenvolupament llarg per la tornada.
Ray Lema & Ensemble Partage – Passion Congo
Ray Lema posa el piano davant d’un quartet de corda italià, un saxo soprano i dos percussionistes: nou peces que passen del minimalisme al ragtime sense perdre el pols.
Vamze Wybrańczyk – Akvæn
Deu improvisacions de la bateria Patrycja Wybrańczyk i la saxofonista Inga Vamze, sense cap instrument harmònic i amb els estats del mar del Nord i del Bàltic com a programa.
Alekos Vretos – Mediterranean Echoes
L’oudista grec Alekos Vretos munta un quartet de cambra sense bateria: oud, clarinet, piano i contrabaix per creuar modes àrabs, folklore grec i improvisació.