Resum de Novetats · 2026

Setembre

89 discos ressenyats aquest mes, agrupats per estil.

Rock Progressiu

Lonely Robot – An EndingJohn Mitchell tanca amb «An Ending» (11 de setembre, White Knight Records) el cicle que Lonely Robot va obrir el 2015 amb «Please Come Home»: sisè disc del projecte i, segons diu ell mateix, el que havia de «tancar el cercle de…8.2/10 · Crítica sencera →Green Carnation – A Dark Poem, Part III: The Messiah Complex«Unconditional Artificial Chemistry» arrenca amb un groove de mig temps on el baix de Stein Roger Sordal es posa al davant i el riff de guitarra no afluixa en tot el tall.…8/10 · Crítica sencera →Pattern-Seeking Animals – Grimalkin«Maybe All a Dream» es pren una introducció de banda sonora abans que entri ningú, i encara li queden vuit minuts llargs de recorregut.…7.5/10 · Crítica sencera →Amour – The Space Before the T of TimeEl tall que dona nom al disc dura quinze minuts i divuit segons i se n’endú dos terços del metratge.…7/10 · Crítica sencera →ESP Project – Extra Sensory PerceptionSet cançons, cinquanta-un minuts i quaranta-cinc segons, i una fórmula que no es mou de lloc.…6/10 · Crítica sencera →Celeste – Prince Of One Day«Prince of One Day» obre el disc amb sis minuts i nou segons, i és «Principe di un Giorno»: la peça que obria el disc de debut de Celeste a Grog Records el 1976, amb pràcticament la mateixa durada.…7/10 · Crítica sencera →Juzz – Juzz II«Nostalxia adolescente» dura deu minuts i quaranta-quatre segons, ocupa gairebé un terç del disc i és on passa tot: un solo de guitarra de Virxilio da Silva a la part central que va a buscar el fraseig de Pat Metheny, i tot…7/10 · Crítica sencera →Mantra Machine – Echoes Forest«Ombius» dura set minuts i trenta i és on el trio neerlandès ensenya del tot què sap fer: una guitarra de fuzz espès amb el to que Stefan Koglek va fixar a Colour Haze, una melodia de sintetitzador de ciència-ficció per damunt i…7/10 · Crítica sencera →Stefano Panunzi – Caravaggio«Caravaggio», el tall que obre el primer disc, arrenca amb David Torn sol a la guitarra acústica, i els teclats de Panunzi s’hi queden molt enrere.…7.5/10 · Crítica sencera →Pure Reason Revolution – Terrifying AngelsDues peces s’emporten Terrifying Angels: la que dona títol al disc (12:26) i «Hold Your Wrath» (14:45), que sumen 27:11 dels 50:01 que fa l’àlbum sencer.…7.6/10 · Crítica sencera →Peter Hammill – Tears In Time«For A Rainy Day» (6:18) obre amb un piano de cua sol i la veu entrant per damunt abans que la corda s’hi posi, i és el tall més llarg dels onze: la resta del disc no torna a passar dels 5:32.…7.9/10 · Crítica sencera →Steve Hackett & Steve Rothery – The Roaring Waves«K-129» (7:52) és la peça més llarga de les set i la que treu més partit del concepte marí: pren el nom del submarí soviètic desaparegut al Pacífic el 1968, la guitarra elèctrica hi imita la maquinària submergida i els teclats de…7.2/10 · Crítica sencera →Mr.Bison – The Garden of Forgotten Dreams«Bright Shadow» (7:13) és el tercer tall i el més llarg del disc, i és l’únic moment en què el quartet toscà es dona temps de sobres.…7.6/10 · Crítica sencera →Trion – Terra TiempoEl nom del grup és la suma de «trio» i «Mellotron» i el cinquè tall es diu «Melloreed» (3:45), de manera que no hi ha gaire dubte sobre on és el centre del disc.…7.1/10 · Crítica sencera →Frédéric L’Epée – Contre CourantQuinze peces per a guitarra elèctrica sola, sense bateria, sense teclats i sense veu.…7.5/10 · Crítica sencera →Tom Rice – Laws & TrianglesVint-i-tres minuts, quatre talls i cap veu.…6.5/10 · Crítica sencera →Compassionizer – The Faithful of the LandEl disc obre amb «Blessed Is He That Considereth the Poor» (10:07) i tanca amb el tall que li dona títol (11:21): vint-i-un minuts i mig dels cinquanta-dos que dura, concentrats en la primera peça i en l’última.…7.2/10 · Crítica sencera →Downes Braide Association – Trauma«Hello, Hello» (4:57) entra amb un refrany d’estadi i sense cap preàmbul de teclat, que no és la manera com se sol obrir un disc de Geoff Downes.…7.6/10 · Crítica sencera →Also Eden – Holy Books & Credit Cards 1: Promises«Promises» obre l’EP amb nou minuts i tres segons i el torna a tancar amb sis minuts i trenta-set en versió acústica: dels quatre talls d’aquest Holy Books & Credit Cards 1: Promises, dos són la mateixa cançó.…7.2/10 · Crítica sencera →Markus Reuter & Stefano Castagna – Sky On The Ground«Heartless Heart» (5:05) arrenca amb un pols constant i una veu tractada que no acaba de ser del tot una veu, i això ja explica com està fet Sky On The Ground: la matèria primera són improvisacions que Markus Reuter havia anat…7/10 · Crítica sencera →Slug Comparison – Cold In Cold OutL’obertura de Cold In Cold Out és un homenatge declarat.…7/10 · Crítica sencera →

Metal

Ølyp – I(m)MORTALØlyp és un duo francès format per Thibaud Lépicier (guitarra, baix i part de la producció) i David Annenkoff (bateria), i «I(m)MORTAL» és el seu primer disc de llarga durada: surt el 25 de setembre via Klonosphere/Season of Mist.…7.5/10 · Crítica sencera →SUBMASQ – Spirit AnimalSUBMASQ —el col·lectiu israelià que fins fa poc es deia Subterranean Masquerade— publica «Spirit Animal» el 9 de setembre via l’americana Willowtip Records: setè disc de llarga durada i el primer sota el nom nou.…7.6/10 · Crítica sencera →Krallice – Scour Order«Agonal Shining» dura vuit minuts i els gasta tots.…8.4/10 · Crítica sencera →Remote Viewing – STATE VIOLENCEDesprés de «#makemoneymakelovemakemoney», que fa de pòrtic amb els seus gairebé sis minuts, arriba «Retrain as a Swan» i el disc ensenya de què va: un riff de guitarra saturat, els crits d’Ed Dudley quatre compassos més tard i…7.8/10 · Crítica sencera →Godflesh – Decay«Consume Me» dura 11:38 i s’endú més d’una quarta part de Decay.…7.8/10 · Crítica sencera →Deathchant – KOVA«Ruin» dura 6:56 i és on KOVA es descorda. Deathchant hi treuen distorsió en comptes d’afegir-ne, el groove guanya empenta, Thomas J.…7.9/10 · Crítica sencera →Burner – No One Is Coming To Save UsEl disc s’obre amb 7:45 («The Third Revelation») i tanca amb 7:39 («Agni Kai»), i entremig hi ha un tall que dura 1:52.…7.6/10 · Crítica sencera →God Mother – KöttvärldVint-i-cinc minuts i dotze talls, i deu d’aquests dotze no arriben als dos minuts i mig.…7.9/10 · Crítica sencera →Kai Hansen – Born With a HammerVuit minuts i quatre segons al cinquè tall. «Born with a Hammer» és la peça més llarga que Kai Hansen ha signat sol, i earMUSIC la presenta com el centre del disc i la compara amb «Bohemian Rhapsody».…7.2/10 · Crítica sencera →Altarage – Cogwheel«Peso Muerto» (9:31) no té introducció: arrenca amb un atac de guitarra a contratemps i ja no afluixa.…8/10 · Crítica sencera →Uncle Acid and the Deadbeats – Shapes of Midnight«House by the Grave» obre amb sis minuts i tres quarts de riff arrossegat i la veu de Kevin Starrs doblada i xopa de reverb, i aquell registre mana durant els vuit talls.…8/10 · Crítica sencera →Kongh – Dissolved in Time«Staining the Ether» fa divuit minuts i cinquanta-un segons i es passa la primera part sense bateria: guitarres netes, cap resolució i una tensió que es deixa créixer fins que incomoda.…8/10 · Crítica sencera →

Jazz

Josh Berman Trio – Everybody Else’s Life, TooEl disc es va gravar en directe al Constellation de Chicago el 2025 i el fan tres persones: Josh Berman al cornetí, Jason Roebke al contrabaix i Chris Corsano a la bateria.…7.5/10 · Crítica sencera →Pete Roth Trio – Group Chat«Full Circle» comença amb un tempo alt i un patró de bateria que sona a la banda pròpia de Bill Bruford dels anys vuitanta, i el que ve després confirma que això és un directe: hi ha entrades que es busquen, hi ha aire entre els…7.2/10 · Crítica sencera →Todd DelGiudice – Mas AltoEl disc s’obre amb «Ablution», un tema de Lennie Tristano, i amb la fórmula ja declarada: saxo, contrabaix i bateria, sense cap instrument harmònic que digui on són els acords.…6.9/10 · Crítica sencera →Las Instancias – Las Instancias«Pegao» arrenca amb Fermín Suárez fregant el contrabaix amb l’arquet, sol, i quan hi entren el clarinet de Shantala Ferreyra i la bateria de Gonzalo Goicoechea el tema ja ha quedat plantat.…7.5/10 · Crítica sencera →Paul Yonemura – First Flight HomeEl bateria Paul Yonemura va gravar quatre composicions seves en una cinta de demostració el 1984 i no pensava anar més enllà.…7/10 · Crítica sencera →Mike Catalano – A Trio Affair«Night Side Up» obre amb Steve Gadd tocant amb escombretes i el piano de Mike Catalano instal·lat en un jazz recte de cinc minuts, sense cap voluntat de sorprendre ningú.…7/10 · Crítica sencera →Alessandro Florio – Controra Avenue«Reginella» obre el disc: una cançó napolitana de manual, aquí en cinc minuts i vuit segons de trio d’orgue, amb el Hammond B3 de Kyle Koehler portant el tema endavant i Carmen Intorre Jr. a la bateria.…6.5/10 · Crítica sencera →Henry Threadgill – Cut You Where You Was«Red Admiral Red Moon Rising» dura dotze minuts i vint-i-un segons i s’emporta ell sol un terç llarg dels trenta-sis que fa el disc.…8/10 · Crítica sencera →Stephanie Borgani – Mímica: Música para Quatro Instrumentos«Quieto, Por Favor», que tanca el disc, comença amb Borgani cantant un tema de corxeres a l’uníson amb el saxo alt de Lucas Sales.…7/10 · Crítica sencera →Frank London – Touzle Your Kurchy«Loisaida Quickstep» obre el disc amb la caixa de Brian Chase i el bombo de Kenny Wollesen marcant el pas militar, i amb els metalls sortint de la formació a la primera de canvi.…7.5/10 · Crítica sencera →Mark Guiliana – BEAT MUSIC 2.0«P.LAY» dura 5:31 i és el tall on BEAT MUSIC 2.0 s’aguanta de debò.…7/10 · Crítica sencera →Jon Lloyd Quartet – Anima«Winter Light» tanca Anima amb 10:54, prop de tres minuts més que cap altre tall del disc. Hi ha solos llargs i deslligats, i la peça va canviant de fase fins a passar per tres o quatre estats ben diferenciats.…7.7/10 · Crítica sencera →Wadada Leo Smith – Constellations And Hemispheres«Dark Matter, Particles of Light, Mirror of the Unseen» ocupa 22:06 dels cinquanta-nou minuts del disc i n’és el centre declarat.…8/10 · Crítica sencera →Matt Wilson’s Good Trouble – Love Is The Whole Thing, We Are Only PiecesEl disc obre amb «Wind Spirit» (4:29), on Dawn Clement canta el versicle de Joan 3:8 sobre el vent que bufa on vol mentre Matt Wilson frega els plats amb escombretes tan fluix que gairebé es noten més que no se senten; la resta…7.5/10 · Crítica sencera →Amalie Dahl’s Dafnie – Live at Kafé HærverkQuaranta-dos minuts en quatre talls, enregistrats al Kafé Hærverk d’Oslo, i el més llarg és «Eco-Echoes» (13:59): comença amb un solo de contrabaix sol de Nicolas Leirtrø, que exposa la respiració del tema abans que hi entri…7.7/10 · Crítica sencera →Ulysses Owens Jr. and Generation Y – Kind of GrungeDotze cançons del grunge de Seattle passades pel motlle del hard bop, i l’última no és de grunge: «Where Did You Sleep Last Night» (7:35) és una tonada tradicional que Lead Belly va enregistrar i que Nirvana va recuperar al seu…7.2/10 · Crítica sencera →Jason Kruk – Beyond the VeilDotze talls i cap que baixi dels quatre minuts i mig: el segon disc de Jason Kruk té ambició de suite, i l’ordre dels títols ho confirma.…6.8/10 · Crítica sencera →Alberto N. A. Turra – The TAAN Trio walks the Major Arcana walkVint-i-dos talls, que és exactament el nombre d’arcans majors del tarot, i en el mateix ordre: «Il Folle» obre com el Boig i «Il Mondo» tanca com el Món.6.6/10 · Crítica sencera →Kevin Sun – Kevin Sun, IEl primer tall es diu «Go In» (4:13), parteix de «Countdown» de John Coltrane i arriba amb els sons doblats i invertits per post-producció.…8.0/10 · Crítica sencera →Espen Eriksen Trio – Almost ThereVuit peces i trenta-cinc minuts i mig. La més llarga, «Winter Is Coming», fa 5:03 i arrenca amb el contrabaix sol abans que el piano hi entri a florir pel final; la més curta, «Another Day», en fa 3:31.…7.4/10 · Crítica sencera →Hilary Geddes – Redleaf«Riff» (8:07) obre el disc i és la peça llarga.…7.3/10 · Crítica sencera →Martín Iaies – People, Places«Graz» (7:41) obre el disc i porta el nom de la ciutat austríaca on s’ha instal·lat Martín Iaies; «Delfina’s Way» (7:05) és per a una germana petita i «El Donny» (6:14) el va escriure quan va saber que seria pare.…7/10 · Crítica sencera →Sarah D’Angelo – You Are There«Overjoyed» (6:14) obre el disc i n’és el tall més llarg: la cançó que Stevie Wonder va publicar a In Square Circle (1985), aquí a un tempo molt més lent, amb el piano de Rick Roe fent acords curts per sota de la veu i sense…6.8/10 · Crítica sencera →The Solomon Gundy Band – Hancestry«Hancestry (for Zora Neale Hurston)» (5:38) obre el disc amb capes de percussió que es van sumant abans que hi entri cap tema, i deixa clar d’entrada de quina mena de disc es tracta: la trompeta de Sean Corby hi és a dins del…7.4/10 · Crítica sencera →James Gordon Williams – Falling to Rise Again«Yemoja (Water Spirit Meditation)» (5:01) obre el disc amb el nom de l’orixà de les aigües i amb el Rhodes per davant del piano acústic, i la decisió marca tot el que ve després: Falling to Rise Again és el primer disc de James…7.2/10 · Crítica sencera →Ekep Nkwelle – Caged Bird«His Eye Is on the Sparrow» (3:20) és un himne de gòspel tradicional, i és el primer que se sent de Caged Bird.…7/10 · Crítica sencera →Jazz Out of Norway – 12th Set 2026Trenta-sis talls, gairebé tres hores i un llibret de setanta-nou pàgines: 12th Set 2026 és la dotzena entrega de Jazz Out of Norway, el recull amb què el jazz noruec es presenta a fora i que recorre el catàleg del país des del…7.5/10 · Crítica sencera →Ayumi Tanaka, Thomas Morgan, Thomas Strønen – WindflowerDels nou talls de Windflower, vuit són improvisats a la sessió.…7.5/10 · Crítica sencera →Trevor Watts / Barry Guy / Ramón López – The First Touch«Lublin» dura vint-i-un minuts i mig i «Emerging» divuit: entre tots dos es mengen més de la meitat dels setanta-sis minuts de The First Touch.…8/10 · Crítica sencera →Chad Fowler / Eri Yamamoto – Polkadots & Moonbeams«Ash» obre el disc amb un lament de saxo alt i una resposta de piano que sona a himne. Chad Fowler el va escriure els dies següents a la mort del seu pare, i és una de les dues úniques peces escrites de les vuit que hi ha.7.5/10 · Crítica sencera →Weave4 – La Gomma Di DanteEl tema que dona títol al disc el firma Benoît Delbecq i està fet de fragments entretallats i de ritmes que semblen mecànics, amb cops de guitarra i de clarinet que hi entren a contratemps i alguna frase de piano que hi passa pel…7.5/10 · Crítica sencera →Daniel Carter / Sabir Mateen / William Parker / Lou Grassi – Keeping It In Context«The Surface Of No Strain» comença en to greu i consonant, amb els dos saxos tenors encara aturats, i es passa trenta-cinc minuts creixent i desinflant-se sense perdre el fil.…7.8/10 · Crítica sencera →

Post-rock

Russian Circles – NineRussian Circles porten des del 2004 a Chicago fent el mateix ofici, instrumental i sense presses: Mike Sullivan a la guitarra, Brian Cook al baix i als teclats, Dave Turncrantz a la bateria.…7.8/10 · Crítica sencera →Raphael Weinroth-Browne – EmpyreanTot el que sona a «Empyrean» surt d’un violoncel acústic.…7.5/10 · Crítica sencera →Blueneck – Moonlighting«Mouth Of The Snake» comença amb un beat electrònic sec i la veu de Duncan Attwood hi entra a sobre de seguida, sense cap dels preàmbuls llargs que el post-rock acostuma a fer servir per escalfar.…8/10 · Crítica sencera →Peninsula – Revelation SpaceEls tres talls porten al títol l’hora exacta en què es van improvisar: «Phase 1: Induction» duu 17 de desembre del 2024, 17.57; «Phase 2: Stabilisation», 16 de desembre, 16.25; i «Phase 3: Exploration», 16 de desembre, 15.37.…7.5/10 · Crítica sencera →Gaspar Claus – CELLSLa regla de CELLS es pot enunciar en una línia: tot el que sona al disc surt del violoncel de Gaspar Claus, amb dues excepcions.…7.7/10 · Crítica sencera →Dead Sea Apes – Psychic Tension«Damn Your Eyes» arrenca amb una línia de baix que no es mou en set minuts i mig, i aquesta decisió governa la resta del disc.…7/10 · Crítica sencera →

Alternatiu

This Is Lorelei – The Singer in My BandNate Amos —també de Water From Your Eyes— publica el segon disc sota el nom This Is Lorelei, «The Singer in My Band», l’11 de setembre via Matador: onze cançons compostes mentre feia gires en furgoneta, sense accés a instruments,…7.4/10 · Crítica sencera →Boy Harsher – Get Mean«Get Mean» és el primer disc de Boy Harsher per a una discogràfica gran, Atlantic Records, i el primer treball llarg des de «The Runner» (2022).…7.5/10 · Crítica sencera →Beck – Ride Lonesome«Ride Lonesome» obre el disc amb quatre minuts i mig de guitarra acústica i poca cosa més, i deixa marcat el to dels dotze talls que venen després: quaranta-set minuts gravats a la sala B dels United Studios de Hollywood,…8/10 · Crítica sencera →Blood Red Shoes – Stay Lonely«Start to End» obre el setè disc de Blood Red Shoes amb el repartiment de sempre: Laura-Mary Carter a la guitarra i la veu, Steven Ansell a la bateria i cantant també, i res més. El que ha canviat és el darrere.…7/10 · Crítica sencera →Hibushibire – Phantom Fuzzy ExoticaLa jugada més arriscada del disc és l’última i dura tretze minuts i deu segons: «Ai Vist Lo Lop», una cançó tradicional occitana medieval, que Hibushibire comencen respectant-ne el to pastoral amb una interpretació vocal gairebé…7.5/10 · Crítica sencera →Reigns – The AntigeistEl títol surt del segon tall.…7.4/10 · Crítica sencera →Protomartyr – Hotel UsonaEl primer que es nota de Hotel Usona són els metalls.…8/10 · Crítica sencera →Son Volt – Sound Signal Serenades«Kaleidosphere (Devil His Due)» (3:09) dura tres minuts justos i no té ni pont ni solo: és exactament la cançó que Jay Farrar escriu des de fa trenta anys, i com a obertura funciona.…7.2/10 · Crítica sencera →Various Artists – We Are The Beautiful: Two Decades Of Shoegaze 1991-2011Quatre discos, seixanta-set talls i cinc hores llargues per explicar vint anys d’una manera de tocar la guitarra.…7/10 · Crítica sencera →Chelsea Wolfe – The DarkLa dada que més diu de The Dark és la durada dels talls. Els deu caben entre els 3:17 de «Seethe» i els 4:31 de «Cold», i el disc sencer fa quaranta minuts i mig.…6/10 · Crítica sencera →

Blues

Warren Haynes – Dreams & Songs: A Symphonic JourneyEl disc s’obre i es tanca amb les dues meitats de «Dreams and Songs», i entremig hi ha catorze cançons repartides entre les quatre vides de Warren Haynes: la dels Allman Brothers, la de Gov’t Mule, la de la seva carrera pròpia i…7.5/10 · Crítica sencera →Danielle Nicole – FirefliesOnze cançons i quaranta-vuit minuts, que per a un disc de blues d’avui és mesura d’artesà.…7.3/10 · Crítica sencera →

Rock clàssic

Arthur Brown – NatureEl tall que obre i que dona títol al disc dura quatre minuts i els fa servir per plantar el personatge: Brown hi recita, hi proclama i hi canta per torns, i l’acompanyament s’atura i arrenca com si el número fos damunt d’un…7.4/10 · Crítica sencera →Square Wild – Otherling«Shadow Puppets» obre amb Lucy Shevchuk tocant el piano a través d’un altaveu Leslie, i aquests sis minuts i onze segons ja avisen del que vindrà: un tema que arrenca amb un color de cabaret i acaba en una zona molt més fosca i…7.5/10 · Crítica sencera →Wesley Stace – One Last Heist«One Last Heist» dura 3:38 i sona a sintonia de sèrie policíaca dels setanta.…7.5/10 · Crítica sencera →Europe – Come This Madness«One on One» (3:41) arrenca amb el baix de John Levén al descobert, i és la primera cosa que se sent de Come This Madness: un disc que s’obre per la secció rítmica i no pel teclat, que era la carta de presentació d’Europe el…7.5/10 · Crítica sencera →

Folk i món

L’eveil – Wars of Abstraction«Ascending» arrenca amb un fingerpicking a velocitat alta i una tanda d’harmònics, i durant quaranta-un minuts no hi ha res més que una guitarra acústica. Ni capes, ni efectes, ni una segona pista.…7/10 · Crítica sencera →Sheila Chandra – EchoSetze preses de directe i de sessió, totes gravades d’una sola tirada: Echo és el recull que Sheila Chandra ha muntat a partir d’una recerca de tot el que va quedar enregistrat dels seus concerts i de les seves sessions de ràdio…7.4/10 · Crítica sencera →