Blair / Huber – ECLIPSE
El duet de Frankfurt debuta a LEITER amb saxo i guitarra i prou, gravat entre el Funkhaus de Berlín i Offenbach. Tanca amb unes veus que els crèdits no acrediten a ningú.
Novetats: Octubre 2026
Les ressenyes de discos noves que Tótum Revolútum Press ha publicat durant el octubre del 2026, dins del Radar de Novetats: rock progressiu, metal, jazz, post-rock i tota la música oberta i de qualitat que ens interessa.
Florian Arbenz, Greg Osby & Bill Frisell – Quiet Lights
Un trio sense baix, gravat el 8 de setembre del 2025 en unes quatre hores i gairebé tot a la primera presa: Arbenz fabrica els greus amb percussions fetes a mida.
Firebreather – Blood That I Spill Turns To Fire
El quart disc del trio de Göteborg el va gravar Tommy Hanning, bateria del primer àlbum: va aprendre les cançons a casa i va tenir un cap de setmana d’assaig abans d’entrar a l’estudi.
Amaseffer – When The Lions Leave Their Den
Divuit anys després d’«Exodus: Slaves for Life», Erez Yohanan torna amb el segon capítol de la trilogia: deu cançons, un oud entre les guitarres i divuit noms als crèdits.
Flight76 – The Abyss
Onze talls i una sola persona: Ian Wright firma música i lletra de deu i produeix el disc. De la banda de Hastings del 1975 hi queden les il·lustracions de Nigel Wade i una lletra.
Agnes Obel – The Meaning of Flowers
Sis anys de crèdit literal: escrit, gravat, arranjat, produït i mesclat per ella sola a Berlín entre el 2020 i el 2026. Hi toquen nou convidats i cap no hi decideix res.
Geof Bradfield, Myra Melford, Ben Goldberg & Dana Hall – Open Or Close
Un quartet de dos vents, piano i bateria, sense contrabaix, gravat en directe al Green Mill de Chicago. Obre amb un tema d’Ornette Coleman que Old and New Dreams va gravar el 1979.
Tom Challenger & Evan Parker – May Spring Last A Lifetime
Dos tenors sols, cinquanta-tres minuts seguits i cap secció de ritme. La continuïtat, però, és un muntatge: les seccions es van reordenar després de la sessió.
Houston Person – From the Heart
Als noranta-un anys, Person grava dotze estàndards amb sextet al Van Gelder Studio: tres d’Ellington, un èxit de clarinet que va fer el número u als Estats Units i cap tema propi.
Us3 – Snap, Crackle & Bop!
Trenta-tres anys després de «Cantaloop», Geoff Wilkinson torna a posar l’MC Akil Dasan damunt del jazz-funk. Els dos únics instrumentals són on respiren el saxo i la trompeta.
Bernard Allison – Loving You
Set originals i tres versions, una del seu pare Luther. La idea era ajuntar família i amics, i acaba repartint la segona guitarra en sis dels deu talls.
Arabs in Aspic – Sorgens Kapittel
Karisma el publica el dia que Stig Arve Kvam-Jørgensen hauria fet cinquanta anys. Dotze entrades al digital que al vinil són quatre títols, i les dues peces llargues aguanten el dol.
Kimmo Pörsti – Somewhere Not Far From Here
Tercer disc en solitari del bateria de The Samurai Of Prog: onze talls de simfònic de travessa, amb onze convidats i quatre cantants diferents.
hubris. – White Shores
Els sis títols del quart disc d’aquest quartet de Friburg componen una frase de Gandalf. El post-rock que la sosté és impecable i no sorprèn gairebé mai.
Emma Ruth Rundle – These Killing Times
Primer disc amb banda de Rundle des d’«Engine of Hell». El publica pel seu propi segell, Errant Child, i el solo de la primera cançó no el toca ella.
FatherSon – Pharmakon
Segon disc del pare i el fill Kramarski: neo-prog d’arrel pop sobre la tecnologia que cura i enverina, i la primera vegada que hi toca un bateria de carn i ossos.
Enrico Rava Fearless Five with Joe Lovano – Corners
Rava va fer vuitanta-set anys l’agost i obre el disc amb onze minuts d’una peça que ja havia gravat el 1998. Hi escriuen tots sis, i Lovano hi porta el tárogató.
Lugubrious Garment – In the Wide Vale of Uncreated Night
Gabriele Gramaglia obre projecte nou a 20 Buck Spin per fer-hi death metal més bast que el de Cosmic Putrefaction, i acaba el primer tall amb un violí i una viola.
Gianni Gebbia – Petrichor
Dotze miniatures de flauta bansuri i electrònica, i després una peça de gairebé onze minuts dedicada a Marian Zazeela que el disc arxiva com a tall extra.
Rob Dixon – Naptown Soul
Vuit talls de jazz funk amb orgue Hammond i guitarra, gravats per un saxofonista que homenatja Indianapolis amb dos temes de Wes Montgomery pel mig.
Jason Kao Hwang / Human Rites Trio – Second Life
Quatre peces llargues per a violí, contrabaix i una bateria que inclou petxines, una roda de bronze i la rosassa d’una aixeta. Gravat el 2024 i publicat ara.
Bigmoth – Carbon Error
Debut d’un quartet d’Amsterdam que obre amb onze minuts i mig i tanca amb set. La veu de Zemfira Baghirova hi fa de frontissa entre el cantat i el bram.
Haken – In A Fever Dream
Vint-i-sis minuts, cinc talls i cap baixista de la casa: Haken es presenten amb un sol guitarrista, dos baixos convidats i tres peces curtes al centre del disc.
David Six – Dance With The Ghosts III
Tancament d’una trilogia que va començar al camp de refugiats de Mória. Sis peces d’un a tres músics, i el compositor no hi toca sempre.
Francesca Han – Sisyphus
Set composicions per a trio de piano gravades a Tòquio el 2017 i publicades nou anys després. Les peces guarden l’energia per a la baixada, no per al cim.
Fiesta Alba – Drops of Sunshine in the City of Spectres
Cinc talls i vint-i-tres minuts de math-rock italià amb màscares de lluitador, violí processat i polirítmies africanes. Una de les veus del disc no és de ningú.
Charles Brown – Wind of the Northern Light
Onze instrumentals de guitarra i sintetitzador de guitarra firmats per un músic de Denver amb quaranta anys d’ofici. El disc no acredita qui porta el ritme, i n’hi ha.
Dreadnought – Wars of Spirit // Wards of Light
Sisè disc del quartet de Denver: nou minuts d’obertura que passen de l’òpera al blast beat sense que se’n vegi la costura, i una mescla que ho inunda tot de reverberació.
The Ocean – Solaris
Dotzè disc de The Ocean, amb quatre dels set músics del nucli acabats d’entrar. Obre i tanca amb celesta, i el segell admet que volia sonar reconeixible.
Myra Melford & Satoko Fujii – Katarahi
Dos pianos gravats en directe a Leibnitz el 2024, disset anys després de l’única sessió en duo que havien gravat. No diuen qui toca a cada canal: s’ho van canviar durant el concert.
Emma Rawicz – Paintbox
El cinquè disc de la saxofonista britànica dura 49:57 en vinil i 29:30 a l’streaming: tres talls, el que el tanca inclòs, només existeixen si compres el disc. La decisió és el disc.
Lifeswallower – Lifeswallower
Quatre talls i vint-i-tres minuts de death metal i thrash fets per quatre amics del sud d’Anglaterra que van començar tocant versions. Cap tall no baixa dels quatre minuts i tres quarts.
Castle Mountain Moon – A Layman’s Guide to Unobtainium
Onze talls i seixanta-quatre minuts d’un duo de Colònia que ve de la programació: un disc sobre mapes que no et deixa perdre mai, i això és alhora el seu mèrit i el seu límit.
Quivira – Quivira
Onze talls i seixanta-sis minuts de prog simfònic de Topeka. El violí que els acosta a Kansas surt dels teclats a deu dels onze talls, i el convidat que el toca de debò passa gairebé desapercebut.
Nathan Hanson / Steve Hirsh – Memory Is Subjective
Tres improvisacions gravades en una sola nit a Sandstone, Minnesota: un duo de saxo i bateria que renuncia al combat que defineix el format i hi guanya atenció i hi perd contrast.
Sam Newbould – One Day We’ll Have A Window
El quart disc del saxofonista britànic es va compondre en un soterrani sense finestres d’Amsterdam, i el seu millor moment és el creuament de l’alt amb el tenor de Bernard van Rossum.
Eivør – Tungl
Deu talls en feroès i en anglès per al primer disc d’Eivør a Nuclear Blast: el gest més nou de tots, el cant de gola amb la seva germana Elinborg, és al tall més curt del disc.
Shy, Low – Purity Spiral
Set talls i quaranta-set minuts de post-metal de Richmond: l’únic en què apaguen la distorsió dura tres minuts i mig i el disc el fa servir de pausa, quan podia ser un camí.
Rodrigo Amado & David Maranha – Desolation Row
Quaranta-un minuts seguits gravats a l’OUT.FEST del Barreiro: l’orgue elèctric de David Maranha i el tenor de Rodrigo Amado, dos anys després de «Wrecks».
Ibelisse Guardia Ferragutti & Frank Rosaly – O
Sis talls i trenta-cinc minuts gravats entre Amsterdam i Puerto Rico: bomba, plena i batá passats per sintetitzadors i enregistraments de camp, dos anys i mig després de «MESTIZX».